La història
La història
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.
El metro, com la vida, és un espai de trànsit. Un espai d'històries passatgeres i de fantasmes que tornen quan menys t'ho esperes.
La línia vermella és una història d’històries. Un trajecte de metro que, a través d’una aparent casualitat, connecta l’Àlex, el Biel, la Marta i la Núria en punts molt diferents de les seves vides. Un viatge a través de les relacions humanes i les connexions que es poden generar mentre quatre personatges esperen que el metro arribi a la seva parada. Mentre aprenen que, la majoria de vegades, el propi trajecte és el destí.
La Línia Vermella, posa la lupa en diferents moments de les vides de quatre persones al llarg de dos anys. És una obra cíclica, que igual que el metro, quan arriba al final de parada torna a començar, no té un final.
Es tracta d’una obra de gènere dramàtic amb tocs d’humor. On el trànsit emocional és un dels factors més determinants en tot moment. Té un to íntim, realista i senzill.
La història
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.
Agafem el metro per anar a algun lloc. Per arribar a algun lloc. Baixem sota terra, pugem a un vagó, i quan tornem a sortir al carrer, gairebé per art de màgia, som a un altre lloc, i la vida continua. Com si el temps que hem passat sota terra no hagués existit. Com si no comptés.
La Lína Vermella parla del trajecte. El reivindica per sobre del destí. Aquest temps que hi ha entre un punt i un altre, entre una parada i una altra. Aquesta distància a cobrir. Aquesa espècie de respiració que permet el canvi. Que l’anima i que el sosté. Que propicia la connexió. L’encontre. En un món on tot és instantani, on els missatges ens arriben de forma immediata, on el teletreball ha eliminat la distància, i on les pantalles ens permeten ser a qualsevol lloc en qualsevol moment, la Línia Vermella posa en valor el recorregut.
El trajecte.